duminică, 7 august 2011

Poema. Titina Nica Ţene

Ana, Andrei, amigos:
Es el segundo poema de los que el otro día nos envío Titina. Un poema en clave religiosa. Otoño y la esperanza de Dios se funden. Bueno, pues, un poema en clave de fe religiosa.
Pere BessóRosa roja 

A venit toamna
 
A venit toamna încă o dată,
am mai îmbătrânit puţin,
sunt un şurub ce-a ruginit în poartă
şi scârţâie-n prelung suspin.
 
Aleargă frunze pe asfalt
şi se lipesc de el, prea ude,
când curge ploaia din înalt
fiorul toamnei mă pătrunde.
 
De mă cuprind melancolii
nădejdea mi-e, Doamne, la Tine
Eşti raţiunea mea de-a fi
că-n rest toate-s deşărtăciune.

Ha vingut la tardor
 
Ha vingut de bell nou la tardor
he envellit una mica més
sóc un vis que s’ha rovellat en la porta
i que et cruix en un llarg sospir.
 
Corren les fulles per l’asfalt
i, massa humit, s’hi apeguen,
quan s’escorre la pluja des de l’alt
l’escalfred de la tardor m’abasta.
 
Per a mi estén la malenconia
L’esperança m’és, Senyor, de Tu
Ets la meua raó de ser
que en la resta tot és nimietat.
 

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu