luni, 9 aprilie 2012

Liviu Ofileanu tradus de Pere Bessó

He acá un poema de Liviu Ofileanu, Ascunde-te lângă mine, con potente fuerza expresiva que arranca de la descripción de la ciudad hasta llegar al árbol y las flores propicias al amor. Dos detalles del poema fáciles de intuir llevan a sus lectores al esmerado erotismo que el autor nos propone entre orquídeas negras, rosa en la pantorrilla, ay, y tinta de los ojos…
Liviu Ofileanu (Hunedoara, 1972). Participa en cenáculo "Katharsis" (1998-2003). Emisiones en Radio Sica Hunedoara, 1997. Colabora con recensiones, poemas y ensayos en diversas revistas: Arhipelag, Semne, Sinteze literare, Steaua, Poezia, Fereastra, Dacia literară, Oglinda literară, Citadela, Vatra veche, Litere, Discobolul, Convorbiri literare, Euphorion… Galardonado con importantes distinciones, entre las más recientes: Premio “Octavian Goga”, Cluj, 2009; Premio del Festival Nacional de Poesía "Agatha Grigorescu Bacovia", Mizil, 2010; Premio “George Ranetti” del Festival Internacional “Romeo y Julieta de Mizil”, Mizil, 2011. Includo en diversos trabajos y antologías, ha publicado los siguientes libros: Corigent la fericire [Suspenso en felicidad], Ed.Emia, Deva, 2003; Instincte canibalice [Instintos caníbales], Ed. A.T.U. Sibiu-Hermannstadt, 2010. Atlantic [Atlántico], Ed. InfoArt Media, Sibiu, 2011;cinderella & alte marșuri fúnebre [©enicienta y otras marchas fúnebres], Ed. Armonii culturale, Adjud, 2011.




ascunde-te lângă mine
 
ştiu că te-ai ascuns după copacul acela de plumb
o ciocârlie cu penele la zi
îmi place să merg cu tine pe fruntea oraşului
să numărăm acoperişurile galbene şi roşii

uite găinile scăpate din fabrica de conserve
le îneacă fumul de pipă al norilor storşi de tristeţi
şi din această sticlă goală se-aude o muzică lentă
e vocea mării retrasă între pulpele tale

o să ne fulgere cerul acestei veri
eşti acolo după frunza verde zimţată
ba nu acum Tu eşti acolo între orhideele negre
un trandafir cu spinii otrăviţi în cerneala ochilor

  
amaga’t a prop de mi
 
sé que t’has amagat darrere d’aquest arbre de plom
una alosa amb les plomes del dia
m’agrada anar amb tu pel front de la ciutat
per a contar els teulats grocs i roigs

mira les gallines escapades de la fàbrica de conserves
les ofega el fum de pipa dels núvols orejats de tristeses    
i d’aquesta botella buida se sent una música lenta
és la veu del mar retirat entre els teus panxells 

per a llampegar-nos-la el cel d’aquest estiu
ets allà darrere d’aquesta fulla verda dentada
però no ara Tu ets allà ara entre les orquídies negres
una rosa amb espines enverinades en la tinta dels ulls 


escóndete de mí

Sé que te has escondido detrás de aquel árbol de plomo
alondra de las plumas al día
me gusta ir contigo a la parte alta de la ciudad
para contar los tejados rojos y amarillos
mira las gallinas escapadas de la fábrica de conservas
las ahoga el humo de pipa de las nubes oreadas por la tristeza
y desde esta botella vacía se oye una música lenta
es la voz de la mar retirada entre las pantorrillas
para que nos la chispee el cielo de este verano
estás allí detrás de esa hoja verde dentada
pero ahora no Ahora estás allí entre las orquídeas negras
rosa con espinas envenenadas en la tinta de los ojos

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu