joi, 31 mai 2012

Hrană/Alimento/Menjar (trad. al catalán por Pere Bessó)


 



HRANĂ

Păşeşti prin privirea părinţilor tăi
îndreptată spre tine, pe treptele care
te duc spre paradisul pierdut.

Te întrebi pe unde o fi rămas
măsuţa de lemn şi cele șapte scăunele,
din cele mai mari și din cele mai mici.

Cu ochii închiși și fără de scaun,
repeți de la început rugăciunea știută,
apoi te așezi pe podea și guști din bucate.
 
ALIMENTO

Pasas por la mirada de tus padres
dirigida hacia a ti, por la escalera que
te lleva al paraíso perdido.

Te preguntas dónde se ha quedado
la mesa de madera y sus siete escabeles,
de los grandes y de los más pequeños.

Con los ojos cerrados y sin su escabel,
repites desde el inicio la conocida oración,
luego te sientas al suelo y pruebas el alimento.

MENJAR
 
Passes per la mirada dels teus pares
adreçada a tu, pels escalons que
et duen al paradís perdut.

Et preguntes on s'haurà quedat
la tauleta de fusta i els set tamborets,
els grans i els més petits.

Ulls tancats i sense cadira,
repeteixes des del començ la pregària sabuda,
t’asseus després a terra i tastes les menges.

*Querido Andrei: El paraíso perdido de la infancia asociado a la ingesta de alimentos de la manera más humilde, pero sabrosa. Me recuerda, amigo, aquella visión idealizante de la tradición tardomedieval del ‘menosprecio de corte y alabanza de aldea’ de Fray Diego Hurtado de Mendoza o renacentista de Fray Luís de León en una de las estrofas en liras de su ‘Oda en la vida retirada’:

A mí una pobrecilla
mesa de amable paz bien abastada
me basta, y la vajilla,
de fino oro labrada
sea de quien la mar no teme airada.

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu