vineri, 9 noiembrie 2012

Poem de Leonard Tuchilatu tradus în spaniolă și catalană (10.11.1951 - 4.11.1975)





***
Nu-mi tulbura liniştea, străine,
nu-mi tulbura liniştea.
Lasă valurile,
se vor opri singure,
nu mai au încotro.
Aici toţi tac.
Lasă valurile,
ele sunt ca o suflare
a răposaţilor rămaşi în urmă.
În grădina asta de linişte
nu e nici urmă de filozofie.
Câteodată se lasă marea negură
şi atunci e straşnic.
Umbra bunicului mă ajunge.
Nu-l mai ţin minte.
Trec oare de aici?
Pace vouă, Oameni!

***
No me perturbas la calma, foráneo,
no perturbas mi calma.
Deja las olas,
se pararán solas.
Ya no les queda otro remedio.
Aquí todos están quietos.
Deja las olas,
ellas son como la respiración
de los muertos que vienen por detrás.
En este jardín suena sólo el silencio
y no hay ningún rastro de filosofía.
Alguna vez cae una gran niebla
y entonces es terrible.
La sombra de mi abuelo me alcanza.
No lo recuerdo bien.
¿Me voy de aquí?
¡Paz en vuestra alma, humanos! 

(trad. în spaniolă de Andrei Langa)

***
No em torbes la pau, estranger,
no em torbes la pau.
Deixa les ones,
es detindran soles,
ja no tenen una altra eixida.
Ací tot és calma.
Deixa les ones,
són com l’alé
dels morts que resten darrere.
En aquest jardí de pau
no hi ha cap traça de filosofia.
A vegades es deixa caure una boirassa
i llavors és de por.
L’ombra de l’avi m’aplega.
Ja no el tinc en la ment.
Me’n vaig potser d’ací?
Pau a vosaltres, Homes!


(trad. al catalán por Pere Bessó)

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu